El Consell General de Cambres és Grup d’Interès
El Consell General de Cambres ha demanat la inscripció al Registre de Grups d’Interès de l’Administració de la Generalitat i del seu sector públic.
El motiu d’inscriure’s és la voluntat de transparència del Consell General, ja que –com és notori i a més forma part dels seus objectius fixats a la normativa vigent- una de les seves finalitats principals és, a través de les Cambres, defensar els propietaris i al sector de la propietat urbana i influir en les normes i polítiques que els afecten.
Així, per exemple, tant quan es regulen els impostos o qualsevol tipus de tributs, s’elaboren normes urbanístiques, revisions cadastrals, normes sobre activitats o d’altres qüestions que afecten a la propietat i als propietaris, en l’àmbit municipal, el Consell General té voluntad, a través de les respectives Cambres de la Propietat Urbana, de defensar, representar i influir, en el marc que disposi la llei en cada cas, en totes elles, com ho ha fet fins ara.
El Consell General, òrgan coordinador de les Cambres de la Propietat Urbana de Catalunya, com a entitats associatives, és així un grup d’interès en termes dels que contempla la llei de la transparència, atesa la seva voluntat de representació, defensa i participació en la proposta de normes i polítiques en matèria de propietat urbana.
Hi ha, certament, opinions a la societat contràries al reconeixement dels grups d’interès, altrament dits lobbys, grups de pressió, etc.
Però el fet que amb la llei de transparència es reguli la seva inscripció en Registres públics, permet als ciutadans saber qui i com es vol influir en l’elaboració de normes o aplicació de polítiques públiques en cada sector.
Realment, totes les entitats, associacions i organitzacions i moltes persones físiques, des d’un punt de vista legal, són grups d’interès, tant si es tracta de persones físiques o jurídiques o d’ organitzacions sense personalitat jurídica que duen a terme activitats susceptibles d’influir directament o indirectament en l’elaboració i l’aplicació de les polítiques públiques, en l’elaboració de propostes normatives o en la presa de decisions, en defensa d’un interès propi o de tercers o d’un interès general.
El Registre, creat en virtut de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, té com a finalitat la inscripció i el control dels grups d’interès per tal de donar coneixement públic de les persones que realitzen l’activitat d’influència o intermediació, de forma que els ciutadans puguin conèixer les relacions que tenen amb l’Administració, els servidors públics amb qui contacten i les regles ètiques a les quals han d’ajustar la seva actuació. S’hi han d’inscriure les persones físiques o jurídiques privades que tenen la condició de grup d’interès i les plataformes, xarxes i altres formes d’activitat col·lectiva que, tot i no tenir personalitat jurídica, constitueixen, de facto, una font d’influència organitzada i duen a terme activitats incloses en l’àmbit objectiu del Registre.
La inscripció al Registre té els següents avantatges:
- Per als servidors públics, una major confiança i tranquil·litat. Si el grup d’interès està inscrit en el Registre, el servidor públic sap que establir-hi relacions o contactes és perfectament legítim i adequat i que la interrelació es desenvoluparà en un marc de transparència i integritat.
- Per al grup d’interès, més facilitat de relació i participació i un major prestigi, a l’hora de relacionar-se amb l’Administració i amb els organismes i entitats que integren el seu sector públic i d’accedir a la informació sobre la seva activitat i iniciatives. La seva subjecció a la normativa reguladora dels grups d’interès també els presenta davant de l’Administració i del conjunt de la societat com a organitzacions ètiques i responsables que amb el seu exemple contribueixen a la qualitat democràtica del país.
- Per als ciutadans, més transparència, control i més confiança en les institucions. L’existència del Registre i la informació que difon permeten al conjunt de ciutadans conèixer les relacions que s’estableixen entre les institucions públiques i els grups d’interès, saber quan es produeixen, a través de quins canals, amb quins efectes o resultats i d’acord amb quines regles de conducta.
La falta de regulació i la inexistència d’un registre de grups d’interès facilita la opacitat i es possible font de conflictes entre els interessos públics i els privats, en tant puguin entrar en contradicció.
