Actualitat

MANIFEST DE LES CAMBRES DE LA PROPIETAT URBANA DE CATALUNYA.

CAL UN PROCEDIMENT RÀPID I URGENT PER A DESALLOTJAR ELS “OKUPES”

L’actual legislació es insuficient i inoperant, suposant una autèntica desprotecció dels drets dels propietaris afectats i donant lloc a una greu alarma social.

LES CAMBRES DE LA PROPIETAT URBANA DE CATALUNYA i llurs propietaris representats tenen una sensació d’impotència vers la vulneració del legítim Dret de Propietat davant la ocupació d’habitatges privats de tota mena, fins i tot segones residències, cases, masies i altres immobles.

Ara, el Congrés de Diputats, a iniciativa del PDECat i amb el suport de PP, Ciutadans i el PNB, ha admès a tràmit una proposició de Llei encaminada a agilitzar els desnonaments  en cas d’ocupacions il·legals d’habitatges i obtenir una desocupació immediata de forma efectiva en el temps més breu possible, que permeti als propietaris recuperar el seu pis.

En aquests anys de crisi el fenomen okupa ha crescut i s’ha estès sobrepassant les situacions de necessitat social fins a convertir-se en moltes ocasions en un negoci organitzat per màfies especialitzades que forcen l’accés als pisos per a desprès vendre l’ús i ocupació de l’habitatge a altres persones a un preu que se situa des de 500 a més de 1.000 euros.

Altres col·lectius okupen habitatges no tant per resoldre una situació personal o familiar de necessitat sinó com una manera de viure sense que els importi gens els legítims drets dels propietaris.

Per resoldre aquestes situacions, els propietaris, especialment els particulars,  han d’afrontar procediments judicials que sigui per via penal o per via civil no deixen de ser llargs, lents i costosos i creen un greu desprestigi del sistema judicial i la pròpia credibilitat del sistema d´un Estat de Dret .

Fins i tot les administracions estan greument afectades pels fenòmen “okupas” i no poden disposar d’un gran nombre de pisos que, en condicions normals, es podrien destinar a habitatge social per a aquelles famílies que veritablement ho necessiten.

És evident que les situacions de necessitat d’allotjament s’han de resoldre de manera àgil. Per aquest motiu, a banda del seu propi parc d’habitatge social (molt escàs per motius històrics), l’administració actualment disposa de moltes eines que està utilitzant, com ara l’impost sobre els habitatges buits, per tal d’incentivar la venda o lloguer d’aquests habitatges que estan en mans de bancs o de grans tenidors. I encara més: els convenis de cessió temporal d’habitatges buits entre els bancs i les administracions, el dret de preferent adquisició , les línies d’ajut a les persones que no poden atendre les seves obligacions hipotecaries o de lloguer, etc.

És amb aquestes polítiques d’ajut, que han estat regulades i debatudes al Parlament, que s’han de resoldre les situacions de necessitat social. Mai s’ha de permetre que sigui la voluntat dels delinqüents i ocupes  la que decideixi qui té dret a un habitatge.

No podem deixar de fer esment a la greu distorsió que el fenomen okupa provoca a les comunitats de propietaris, sovint generant greus problemes de convivència, perquè els membres més incívics d’aquest moviment fan servir els ascensors i altres element comuns sense contribuir al cost del seu manteniment, fins i tot en ocasions utilitzant la llum i l’aigua comunitària , a tall d’extorsió, pel seu ús privat i eludint la necessària cura i manteniment dels elements comunitaris en perjudici dels altres veïns.

Des de les CAMBRES DE LA PROPIETAT URBANA DE CATALUNYA volem manifestar tot el nostre suport a la  iniciativa parlamentaria de regular un procediment àgil que permeti obtenir una quasi immediata resolució judicial que faci que els propietaris puguin recuperar de forma immediata  el seu habitatge i a les administracions executar la seva política d’habitatge social.