Actualitat

El passat 27 de maig, el Consell de Cambres de la Propietat Urbana de Catalunya, va comparèixer al Parlament de Catalunya, convocada per la Comissió de Justícia i Drets Humans, per formular comentaris i observacions al Projecte de llei d’incorporació de la propietat temporal i de la propietat compartida al llibre cinquè del Codi civil de Catalunya.

L’exposició de les al·legacions en representació del Consell va anar a càrrec del Sr. Josep M. Espinet, lletrat del servei jurídic de la Cambra de la Propietat de Barcelona, que va començar explicant que el mercat presenta una dicotomia ja clàssica entre la propietat i el lloguer: la propietat ofereix l’estabilitat en la tinença de l’habitatge, però és de molt costosa adquisició, mentre que el lloguer té una adquisició poc costosa, però ofereix inestabilitat en la tinença. Si hi afegim que en l’última reforma operada per la Llei d’arrendaments urbans la duració dels contractes d’arrendament ha passat de 5 a 3 anys, la fórmula del lloguer esdevé encara menys atractiva.

Vistos els avantatges i els inconvenients de la propietat i el lloguer, han aparegut, durant els últims anys, propostes per introduir fórmules intermèdies que combinin la fortalesa d’ambdues tipologies. En el dia a dia, les Cambres de la Propietat de Catalunya veiem que hi ha una demanda important de persones i famílies que se situen en aquesta franja intermèdia, entre la propietat i el lloguer, persones que busquen certa estabilitat i que tenen recursos, però no els suficients per adquirir una propietat.

No és un tema de propietat o lloguer, sinó de satisfer la necessitat d’accés a l’habitatge d’un perfil de persones que efectivament existeix i que es podria acollir a aquestes noves figures.

Aquestes tinences intermèdies són la propietat temporal i la propietat compartida:

1. El dret de propietat temporal atorga al seu titular –conegut com a propietari temporal– el domini de l’habitatge durant un temps determinat, que s’estableix mitjançant un contracte. Un cop exhaurit l’esmentat termini, el bé retorna al titular original o als seus hereus.
2. La propietat compartida és una figura on el nou adquirent de l’habitatge inicia l’operació mitjançant l’adquisició d’una quota de copropietat, a determinar per les parts, i es pacta un període de temps en què el propietari adquirent va comprant, cada any, una quota.

Aquestes figures tenen certa complexitat i comporten la fragmentació o divisió del domini, la qual cosa pugna amb la concepció tradicional del dret de propietat. Per aconseguir que la implantació d’aquestes figures sigui un èxit, caldrà dur a terme una tasca informativa sobre la seva idoneïtat. Caldrà, per tant, molta pedagogia perquè esdevinguin la propietat del segle XXI.

Les Cambres estem disposades a fer aquesta tasca pedagògica, d’acord amb la nostra vocació de col·laborar amb les administracions en tots els temes que puguin ser profitosos per a la propietat immobiliària.

A l’exposició es va insistir en el paper que han de jugar-hi les entitats financeres. Si aquestes no identifiquen una demanda clara, no entraran en el seu finançament. Ara bé, si, mitjançant la tasca pedagògica que es pugui fer, detecten la demanda, llavors veuran la possibilitat de fer negoci i hi intervindran. Aquest és un punt estratègic per tal que aquestes noves figures puguin reeixir.

Finalment, també ajudarà a fer atractives aquestes tinences intermèdies el fet d’emprar fórmules de promoció i estímul fiscal.

Abans d’acabar aquesta nota, volem agrair a la Comissió de Justícia i Drets Humans del Parlament de Catalunya l’oportunitat que ens ha brindat en poder comparèixer i manifestar la nostra opinió amb relació a aquest projecte de llei.