Actualitat

Les façanes són la cara visible des de l’exterior dels murs verticals que tanquen un edifici. Les façanes, com totes les altres parts d’un edifici, estan sotmeses a l’aparició de lesions que poden tenir l’origen a l’envelliment dels materials, a un mal disseny constructiu, a un defecte de construcció, o bé a una circumstància accidental; en les façanes, pel fet d’estar en contacte directe amb l’exterior, hi intervé també l’acció continuada dels agents atmosfèrics.

L’objectiu d’aquest article és fer una catalogació, a grans trets, de les principals lesions que podem trobar a les façanes, ordenades segons el lloc on habitualment es localitzen. No és d’estranyar que molts propietaris cerquin un assessorament tècnic especialitzat per tal de buscar l’origen i posar solució a les lesions de les seves façanes, ja que són molt freqüents, i poden aparèixer tant a la superfície general, com en els elements singulars.

A la superfície de la façana, segons el tipus d’acabat superficial exterior que tingui, hi podem trobar diverses lesions, en funció de si són acabats de tipus continu, discontinu o vist. Aquestes lesions són:

• En els acabats de tipus continu, com són els arrebossats de morter o els arrebossats monocapa, hi poden aparèixer fissures, disgregació del material, bufats (amb els conseqüents despreniments) i, en el cas de ser pintats, la pintura pot escamar-se i desprendre’s. En altres acabats de tipus continu, com són els revestiments de granolite, es formen escamacions, quartejaments, bufats i crostes que es desprenen.
• En els acabats de tipus discontinu, com són els aplacats de pedra o de rajola, les peces poden desprendre’s degut generalment a la falla del sistema d’ancoratge o del suport.
• En els acabats d’obra vista, és freqüent la presència d’eflorescències, que són les taques blanquinoses de sals minerals que apareixen a la superfície.

En tots els tipus d’acabats poden sorgir esquerdes profundes que travessin el gruix del mur, i causin humitats per filtració d’aigua a l’interior de l’edifici.

En els elements singulars de la façana, com són els balcons, les cornises i els coronaments, les baranes, les juntes de dilatació, etc. hi apareixen diverses lesions:

En els balcons, apareixen esquerdes en el paviment, o bé les peces de paviment s’aixequen. També succeeix que el sistema d’impermeabilització perd les seves propietats, i deixa de ser estanc a l’aigua pluvial. Aquest fet provoca filtracions d’aigua a la cara inferior del balcó i, en el cas de ser de formigó armat, oxidació de les armadures d’acer. Quan les armadures estan situades massa a l’extrem, en augmentar de volum, esquerden el formigó i provoquen despreniments.

• En les cornises i als coronaments d’obra, és habitual la pèrdua d’estanquitat a l’aigua pluvial de la part superior de la cornisa, fet que provoca que es degradi, es bufi el revestiment, pugui provocar humitats a l’interior de l’edifici i, en casos extrems, també es provoqui el despreniment d’alguna part.
• En les baranes dels balcons i elements d’acer, en cas de no realitzar-se el manteniment adequat, el pas dels anys i l’acció dels agents atmosfèrics provoquen que l’acer s’oxidi i, en el punt de fixació a la façana, en oxidar-se i augmentar de volum es generen esquerdes que en ocasions posen en perill l’estabilitat de la barana. En el cas de les baranes de vidre, aquest s’envelleix i es formen petites bosses d’aire entre les diverses làmines, a banda de fissures, descantonats, i destonificats de color.
• En les juntes de dilatació estructurals de l’edifici, és freqüent que el material elàstic que la recobreix perdi les seves propietats, o bé s’obri, la qual cosa provoca que la junta presenti una obertura per on entra l’aigua de pluja, que provoca humitats a l’interior de l’edifici.

Les lesions que apareixen a les façanes poden comportar perill per a la integritat i el despreniment de certs elements constructius, fet que implica, en casos, perill per a les persones. Quan en una lesió no s’actua a temps, aquesta s’agreuja i afecta a altres elements constructius, augmenta l’extensió, i provoca altres lesions derivades, amb el conseqüent increment del cost econòmic de la reparació . Davant d’aquesta situació, el camí que cal seguir és clar: és important reparar les lesions existents amb les actuacions reparadores específiques i, per tal de prevenir-les, cal realitzar les actuacions de manteniment i de revisió oportunes.